dimarts, 23 d’octubre de 2012

MANTINDRE L´HORT EN EQUILIBRI .

           AUTOSUFICIENCIA  I PRODUCTES NATURALS 


L’agricultura ecològica manté i augmenta la fertilitat natural de la terra, i evita l’erosió o l’esgotament amb bones tècniques de conreu i fertilització orgànica.  L’ecosistema agrari es considera com un conjunt en què es potencia un equilibri natural, tenint en compte els cicles biològics de les plantes i dels animals. Per això
és molt important que l’hort tinga una gran diversitat d’espècies per tal de poder controlar de manera
natural les plagues i tenir productes en qualsevol època. A més d’utilitzar-hi varietats tradicionals i races autòctones, que són les que s’adapten al nostre clima. Un sistema agrícola ecològic no sols evita tota la contaminació possible, sinó que serveix de filtre de les aigües i els sòls contaminats, és a dir, descontamina .
Insecto antiplagas Chrysoline c Chrysoperla carnea
Insecto antiplagas Encarline f Encarsia formosaAl Jardí botànic, des de fa temps, s’està fent agricultura ecològica utilitzant diverses tècniques. Segons Carmen, jardinera del Jardí Botànic i encarregada de l’horta, «el primer de tot és establirhi una rotació plurianual de conreus. Cal fer un disseny de l’hort preparant les rotacions i les associacions vegetals.» Les rotacions de conreus són el puntal bàsic de l’horticultura ecològica i han constituït la base de l’agricultura tradicional fins a l’arribada de l’agricultura industrial.
Sanitat vegetal En quant a la sanitat vegetal, al Jardí Botànic s’han aplicat tècniques com ara el control biològic  de plagues —aplicació d’éssers vius per a controlar les plagues— , els fitosanitaris naturals —productes ecològics procedents de substàncies derivades d’animals o de vegetals, o compostos minerals— i altres com la solarització —que consisteix a ficar, abans de plantar, un plàstic transparent al terreny i quan acumula calor, el desinfecta—.
Insectos depredadoresA l’hort del Jardí Botànic es va fer la solarització a l’estiu per preparar la terra per a la nova plantació. Ara mateix hi ha plantades diverses varietats de cols,   pèsols, faves, chayote, maduixes,... tot seguint una rotació establerta, en la qual s’inclou una plantació d’alfals que servirà d’adob verd, que és un conreu de creixement ràpid, que es tallarà i se soterrarà al mateix lloc on es troba plantat i servirà per millorar les
propietats físiques del sòl i enriquir-lo amb matèria orgànica.
* Gabinet de Didàctica
del Jardí Botànic

                         L’associació i la rotació de conreus


En la rotació el principi més important és que els conreus se  succeiran d’acord amb les propietats contràries entre precedent i següent.Així, a una planta consumidora de nitrogen en seguirà una altra que l’acumule;a una consumidora d’humus,  una altra que el produïsca;a les que deixen el sòl compacte, altres que el deixen molt tou; les  d’arrels superficials, seguides  de les d’arrels profundes.La rotació es dissenya per a un nombre determinat d’anys i,en acabant, es torna a començar. Una  possible alternativa a les rotacions, encara que la millor opció és fer-hi les dues coses, és  
l’associació, que consisteix a  

fer coincidir en l’espai i en el  

temps més d’un conreu, i basa  

el seu efecte en les interrelacions que hi ha entre plantes i 
animals. Per exemple, plantar 

safanòries amb porros repel·leixen mútuament les mosques.




               REMEIS CASOLANS FUNGICIDES




  • Cua de cavall:L’alt contingut en sílice de la planta, i la presència en la mateixa d’una saponina tòxica per als fongs cridada “equisetonina” fan d’aquest producte un excel·lent fungicida contra la Roya, oïdi,míldiu, phytophopthora sp, clapejat, septoriosis, Monilia, botritis sp i alternària, també actua contra l’aranya roja i el pugó. També s’empra (i en el nostre cas conjuntament amb la consolda com a adob radical, ja que a les solanàcies ens va fer por emprar-lo com a adob foliar)
    Oidi (Font: articulos.infojardin.com)
    Oïdi, oídium, cendrada o malura blanca (Font: articulos.infojardin.com)
    • El seu principal mecanisme d’acció és que afavoreix la formació de parets cel·lulars més gruixudes que impedeixen la implantació de patògens. Es recomana el seu ús tant com preventiu, com curatiu.
    • Decocció, es prepara per a 10 l d’aigua:  cua de cavall fresca, 1kg, cua de cavall seca 150gr. En tots els tractaments s’usa diluïda 5 vegades el seu volum. Per malalties fúngiques es realitzen tractaments de 3 dies repetint cada 10 -15 dies. En les polvoritzacions se li pot incorporar al 0’5-1% silicat de sosa o de sodi.
    • Preparat per la lepra del presseguer: afegir a la decocció de cua de cavall purí d’ortiga (veure més endavant) i colomassa (excrements de colom), 1 kg en 50 l de brou.
  • Aigua oxigenada:Indicada especialment per al míldiu; 150ccen 40 litres d’aigua.
  •  Ruda: En extracte té acció fungicida, controla la antracnosi i fongs resistents.
  •  Papaia: Les fulles de papaia s’utilitzen per controlar fongs ja que el seu principi actiu té efectes fungicides, especialment per a control de rovell (roya en castellà) i míldiu polsegós.
    • 1. Macerar o picar 500 gr de fulles fresques i afegir 1 litre d’aigua, colar i barrejar amb 5 litres d’aigua sabonosa (10 gr de sabó no detergent)
    • 2. Col · locar 500gr de fulles i flors fresques en 1 litre d’aigua durant 20 minuts al foc fins aconseguir el punt d’ebullició, deixar refredar i colar. Aquest extracte barrejar en 20 litres d’aigua, afegir 40 gr de sabó no detergent i fumigar les fulles que presenten fongs.
    • 3. Macerar o picar 5kg de fulles en 1 litre d’aigua, colar i afegir 20 litres d’aigua sabonosa (40 grams de sabó no detergent).
  • Farigola: (Thymus vulgaris). El seu principi actiu actua com a fungicida. S’utilitza tant en extracte, com en infusió.
  • Ceba: S’empren senceres, pell i fulles. L’efecte contra el oïdi és excel·lent en les plantes joves, sobretot en les cucurbitàcies i solanàcies. Per gaudir d’una eficàcia cal aplicar un cop al brollar la llavor, una altra vegada en l’estat de plàntula i al llarg del cultiu.
    • Preparació: purí al voltant de 500gr / l d’aigua, diluir 10 vegades seu volum. Aplicar-preferiblement al matí o última hora de la tarda.
  • All: Les substàncies naturals de l’all es degraden amb lallum temperatura i aire, per la qual cosa s’ha d’aplicar d’hora matí o prop de la posta del sol. Pot usar-se a qualsevol hora si la terra està mullada.
  • Infusió: 75 gr. de grans trossejats en 10 l d’aigua. Per fongs del sòl 100gr / l d’aigua, deixant-lo estovar 1 hora.
  • Llet:Les seves propietats fungicides poden explicar per la presència en la llet de certs aminos, i de sals riques en potassi i en fosfats. La seva acció és doble: d’una banda és directament fungicida i de l’altra capaç d’estimular la resistència de la planta davant del fong. Habitualment es dilueix del 20 al 50%.
    • Tractament per a la vinya: La llet diluïda al 10% és més eficaç  que el sofre. Assaigs amb sèrum de llet van donar resultats  anàlegs i el gust del vi no s’ha vist afectat.  A França es barregen 5 l de sèrum i 5 l de llet al 10%  detenint els tractaments 2 setmanes abans de la verema.
  • Canyella: Per al control de oïdi (míldiu empolsada) l’extracte de canyella és contundent, tant preventiu com curatiu, fins i tot amb infeccions greus. En aquest cas s’ha d’aplicar el producte cada 72 hores (cicle del fong) per eradicar el problema, posteriorment cada 15 dies.
  • Ortiga:  Per a la prevenció de míldiu.
    • Preparació del purí: 2 kg d’ortiga fresca o 400gr seca en 20 l d’aigua deixant macerar 5 dies. Per al tractament  de dilueix en el doble d’aigua.  Recepta molt eficaç com a fungicida: picar o macerar 150gr  de camamilla, fulles i flors i 250 gr d’ortiga, deixar-les en  10 litres d’aigua durant 24 hores. Bullir 150 gr de fulles d’eucaliptus en 1 litre d’aigua. Barrejar tot, filtrar i afegir  40 litres d’aigua.
  • Altres mescles fungicides:
    • Barrejar en 4 l d’aigua una cullerada de bicarbonat i 2,5 cc d’oli vegetal. Batre i afegir mitja culleradeta de sabó natural (Sosa o potassa). Aplicar cada 5 o 7 dies per lluitar contra antracnosi, fumada, míldiu i oïdi.
    • Barrejar 1 litre d’aigua amb 200 grams de cendra i es deixa reposar durant 1 nit. Filtrar i barrejar amb mig litre de sèrum i es dilueix en 4 litres d’aigua.
    • Barrejar 2 l de llet, 1 l de purí fermentat de cua de cavall i 300 cc de sabó potàssic en 7 l d’aigua. És eficaç sobretot contra l’oïdi.
    • RESULTAT D´APLICAR TÉCNIQUES  DE FANGA , REG AMB MANGUERA  D´AIGUES CLORADES I DE POU , ADOBS  TOTALMENT ORGÁNICS  , SULFATAR AMB  ALLS TRINXATS AMB AIGUA MACERATS 20 DIES .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada