dilluns, 2 d’abril de 2012

JOSEP PÀMIES EXPLICA LA SEVA EVOLUCIÓ PERSONAL I TAMBÉ EN LES TASQUES PROFESSIONALS !!!





ETREVISTA
Estiu 2008

Josep Pàmies. Quan desobeir és una actitud
Alba Gros
Josep Pàmies s'ha convertit en un dels pagesos més coneguts i populars de Catalunya. Fill de la Revolució Verda, ja fa anys que va decidir practicar la
seva pròpia revolució, la de la desobediència, que pregona així que pot.
L'aplica en el seu dia a dia a través de la lluita contra els transgènics -que
li va suposar un judici- i cultivant i promovent l'estèvia, una planta que és
bona altrenativa a la insulina transgènica i els edulcorants químics, però que
encara no està autoritzada. Agrocultura ha aprofitat per parlar amb ell una
estona aprofitant la xerrada que va fer a La Fadulla, dins els actes de la
Festa del Comerç Just a Manresa.
Josep Pàmies

Vas començar amb la producció química com gairebé tothom de la teva
generació. Què t’hi va portar?
Durant la meva formació ja em van ensenyar que enlloc de birbar es podia
ruixar, fins i tot amb petroli. En dos o tres anys treballant a la finca familiar,
em vaig carregar tota la cultura agronòmica dels meus pares. Al principi,
la producció química anava bé, però mica en mica la productivitat va anar
baixant mentre les dosis d’insecticida i d’altres verins anaven pujant.
En aquells anys no podíem ni imaginar els resultats de l’estudi en què
Nicolàs Olea demostra que el 90% de les dones granadines porta DDT a
 a placenta o que nous materials com el tefló afecten la salut dels nostres fills.


Del tefló ja fa temps que se’n parla.
Sí, i cada vegada hi ha més productes que poden resultar perillosos.
Professionals mèdics ja han reconegut que els transgènics fan augmentar
les al•lèrgies en un 6%, i actualment corren 400 productes al mercat amb nanotecnologia sense cap legislació que els reguli. Tot plegat només ha
servit per engreixar les multinacionals. Tenint en compte que el nostre
saber científic ens permet crear formes tan complexes, com és possible
que la salut, enlloc d’anar endavant vagi enrere? Que augmenti l’obesitat
i al mateix temps la fam?

No ho sé. La seva filla és metgessa, què hi diu ella?
Ui! Amb la meva filla tot just ara ens comencem a entendre. Sempre li
havia dit que portava unes capçanes perquè només mirés una sola línia,
com el bestiar. El saber popular ja té molt coneixement i aquelles plantes
que en dèiem males herbes i que jo havia ruixat temps enrere tenen
propietats que ens ajuden a guarir-nos. Aquella dent de lleó que ens fa
nosa al tros és un gran diürètic que regenera el ronyó, i l’alfàbrega morada
és antidiabètica. Quan comences a interessar-te per elles t’adones que és
un món apassionant.

I del dent de lleó a l’estèvia, la planta que ajuda a regular la diabetis?
Buscant informació sobre la Monsanto vam trobar testimonis de pares que
denunciaven la mort dels seus fills a causa de l’aspartam, que està a
mans d’aquesta multinacional. L’aspartam és una molècula que es va
descobrir intentant trobar una cura per a l’úlcera d’estómac. De fet, és
un residu de la fabricació d’un medicament per curar aquesta dolència.
Als Estats Units, la seva aprovació com a edulcorant va topar amb
l’informe negatiu de l’agència governamental que controla aliments i
fàrmacs, però un seguit d’embrolla política finalment va aconseguir-ho
després d’anys d’estira i arronsa . La Fundació Ramazzini per a la
prevenció i la investigació del càncer ens diu que l’aspartam és carcinogen
en la meitat de dosi permesa actualment. Doncs l’estèvia (Stevia rebau_
diana), és una alternativa natural a l’aspartam. Cristòfol Colom ja en parla
en les seves cròniques. El 1880, a Paraguai, Bertoni en descobreix les
propietats; resulta que conté dos sucres: la rebiana i la reboldiosi.
La Coca-cola, gran consumidora d’aspartam com a ingredient de la
beguda, va patentar la reboldiosi per a 24 usos alimentaris. Curiosament,
de moment només l’està afegint al seu popular refresc al Japó, perquè
l’hi obliguen.
En definitiva, tot plegat ens va fer pensar que fomentar l’estèvia era
una manera de lluitar contra la Monsanto, que genera i comercialitza
transgènics. Imaginem-nos que la gent la pogués cultivar a casa, que
es pogués legalitzar i comprar en qualsevol herboristeria sense por d’un
expedient per part de Sanitat, que se’n poguessin fer medicaments...

Però si anem a l’herbolari i demanem estèvia, per què no ens en poden
vendre?
Perquè no està legalitzada com a planta d’ús alimentari humà. Tot just
ara, el juliol, la OMS i la FAO l’han autoritzada com a planta segura a tot
el món, i el pas següent és el de modificar les legislacions o reglaments
estatals i europeus. Crec que com a edulcorant el procés es farà ràpida_
ment perquè Coca-cola hi deu estar molt interessada, però en l’àmbit
mèdic veurem si els interessos dels productors d’insulina transgènica
ho permeten.
Ara el que podem fer és comercialitzar-la com a planta ornamental,
i curiosament també hi ha una fàbrica de pinsos que l’està introduint
en l’aliment per a bestiar com a substitut de l’edulcorant convencional.
Així és que si hi ha gent que està interessada a comprar-ne en pols
per substituir la sacarina, també ho pot fer.

Tornant a l’estèvia: què et van dir a l’Institut d’Investigació a l’Atenció
Primària quan els vas demanar que n’investiguessin els efectes en la
regulació de la diabetis?
La seva gerent em va demanar clarament de quin capital disposava,
i va afegir que no eren les germanetes de la caritat, sinó que finançaven
els estudis amb les aportacions de les empreses. Quan li vaig contestar
que estava gravant la conversa i que denunciaria la seva actitud, em
va suggerir que busqués metges que elaboressin un bon projecte d’inves_
tigació i que, a partir del document, mirarien de trobar subvencions.

I els has buscat?
No he trobat ningú que s’hi veiés amb cor.

I què podem fer ara?
Demano a la gent que digui al seu metge de família que l’estèvia li va
bé per regular la diabetis i que aquest ho anoti en l’historial mèdic del
pacient. I també animo tothom a practicar la desobediència amb el
sistema que ens estan imposant. Jo desobeeixo i m’expedienten, però
hem de ser més i en tots els àmbits. Cal que la imaginació circuli
perquè amb la política no hi podem comptar.

Per què t’han expedientat?
A mi m’han expedientat dues vegades per vendre plantes etiquetades
amb les seves propietats. Resulta que les etiquetes només poden prego_
nar els beneficis del producte en els casos de l’aigua i els làctics, però
no pots escriure en una caixa de pastanaga que és rica en vitamina A o
 que la sardina és naturalment rica en omega 3. En canvi, si afegeixes
omega 3 a un pa de motlle, aleshores ho pots dir en lletres ben grosses.


L’any 2003 vas participar en una acció de protesta a la delegació de
Govern de Lleida. A partir d’aquesta acció pacífica, el guàrdia civil de
l’entrada et va acusar d’haver-li lesionat un dit i et va denunciar. El seu
gest va provocar una alta resposta del moviment social contrari als
transgènics, que el va considerar un atac a tot el col•lectiu per tal de
silenciar-lo. Com vas viure els anys que van passar entre la denúncia
del guàrdia civil i el judici?
No era la primera vegada que afrontava un judici per actes de desobe_
diència. De fet, ja era el quart, però també era l’ocasió que se’m
demanava la pena més forta. La veritat és que la solidaritat va ser tan
important que, juntament amb l’experiència d’altres vegades, ho
portava prou bé. En l’àmbit familiar sí que es vivia amb més neguit,
tant per si havia d’entrar a presó com per si havia de pagar els 50.000
euros que se’m demanaven. Finalment ha quedat clar que no vaig
agredir ningú, però se m’ha condemnat a sis mesos de presó per d
esobediència civil –-és ben veritat que vam desobeir la prohibició
d’entrar al Govern Civil–- i a pagar la meitat de les despeses del judici,
 junt amb l’advocat i els informes forenses que vaig necessitar.

En els darrers mesos t’has implicat en la Iniciativa Legislativa Popular
que ha de portar al Parlament un text legislatiu contrari al cultiu dels
transgènics, però hi ha el perill que només compti amb el suport
d’ERC i ICV-EUiA i tot quedi en no res. Et sembla que el moviment
social està preparat per continuar lluitant si rep un desencís com aquest?
Després de la ILP res no serà igual que abans. Els fruits de tota la
feinada que hem fet sortiran ara o en el futur, perquè hem fet avançar
la societat en criteris de salut i alimentació. Si les persones que han
estat recollint firmes se senten frustrades o cansades, no passa res,
sortiran altres iniciatives, com per exemple el foment dels municipis
lliures de transgènics fins i tot en alcaldies a mans del PSC. Les lluites
no són sempre efectives en el primer moment però fan que les
situacions es moguin i és important posar-hi optimisme.



Per més detalls i informació podeu consultar el web
http://joseppamies.wordpress.com

--


L’estèvia, una planta per a la diabetis

L’estèvia és una planta d’origen tropical que regula el sucre a la sang,
redueix la pressió arterial, regula l’aparell digestiu en general, és benefi_
ciosa per a moltes persones amb ansietat, redueix la grassa en
persones obeses i és diürètica. S’ha observat especialment beneficiosa
en diabetis del tipus II, però també ajuda a una bona part dels diabètics
del tipus I. La majoria de persones que l’estan prenent, consumeixen
quatre fulles tendres abans o durant el dinar i quatre fulles més abans o
durant el sopar. Si no es disposa de fulles tendres es pot fer una infusió
de fulla seca al matí i a la nit, utilitzant una cullerada de postres per
tassa i deixant que reposi 30 minuts. Una altra possibilitat és fer-ne tot
un litre que ens pot servir per un parell de dies; aleshores la proporció
és de quatre cullerades de postres per litre. Els que vulguin cultivar la
seva pròpia estèvia han de saber que els dies curts de tardor i hivern
provoquen en aquesta planta tropical una parada fi ns a la primavera,
quan torna a donar brots nous, fi ns i tot des de les arrels. És pluriannual
i pot allargar entre quatre i cinc anys. Convé saber que, malgrat ser una
planta poc exigent, cal aportar adob orgànic a l’inici de la primavera si
l’estèvia està plantada a terra, o bé entre un 20-30% de turba si està
en torreta. Si ens agafa pugó o mosca blanca, podem aplicar extractes
d’all o nim, per exemple. Per multiplicar¬la agafarem esqueixos sense flor. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada