Aquests nutrients són: 1. Proteïnes, 2. Betacarotens, 3. Probiòtics, 4. Prebiòtics, 5. Fibra.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4101352
1. Proteïnes
Les proteïnes són nutrients molt importants per al correcte funcionament de l’organisme. Compleixen múltiples funciones, entre les quals la regeneració cel·lular. Quan a causa d’una MII hi ha una afectació del tub digestiu, una correcta aportació de proteïnes és molt important per a la seva òptima regeneració cel·lular. Per aquesta raó, els tres àpats principals han d’incloure aliments proteics com el peix, la carn, els ous, els llegums i els làctics.
L’aportació de proteïnes es pot haver d’augmentar si es donen les següents situacions:
- Intervencions quirúrgiques majors. Són aquelles intervencions més complexes i amb més risc, com algunes que es practiquen en la zona abdominal.
- Infeccions. Per exemple, els abscessos rectals o bosses de pus anals.
- Immunodeficiència. Es produeix quan el sistema defensiu (sistema immunitari) de l’organisme no funciona de manera adequada. Això fa que les infecciones siguin més freqüents i en general més greus i durin més temps del que és habitual.
- Alteracions del tracte intestinal. Es produeix quan el budell prim i/o gruixut estan alterats per afeccions com la malaltia inflamatòria intestinal, l’enteritis infecciosa (inflamació de tipus infecciosa del budell), la síndrome de l’intestí curt (conjunt de manifestacions objectives i subjectives causat per l’extirpació d’una part important del budell prim) i tractaments com la quimioteràpia i la radioteràpia.
2. Betacarotens
Els betacarotens són un tipus de pigment responsable del color groc, taronja i vermell de moltes fruites i verdures. Una vegada ingerits, es transformen en vitamina A al fetge i el budell prim, segons les necessitats de l’organisme.
El betacarotè té funcions específiques dintre de l’organisme, com la funció antioxidant, l’antienvelliment i la protectora de pell i mucoses. Aquesta última funció s’exerceix en diferents cèl·lules de l’organisme, com ara les de l’intestí, on resulta imprescindible per a la integritat i bon estat del budell. És molt important per a les persones que tenen una malaltia inflamatòria intestinal.
Fonts alimentàries: pol·len, pastanaga, mango, papaia, albercocs i julivert, entre d’altres.
3. Probiòtics
El sistema digestiu, especialment la mucosa intestinal, està poblada per microorganismes que formen l’anomenada flora intestinal. Alguns d’aquests microorganismes tenen efectes saludables sobre el mateix budell i sobre l’organisme en general. Als aliments que contenen aquests microorganismes vius, que en ser ingerits en quantitats suficients exerceixen un efecte beneficiós per a la salut, se’ls coneix com a aliments probiòtics.
Els beneficis dels aliments probiòtics sobre el tub digestiu són:
- Faciliten la digestibilitat de la lactosa (sucre que hi ha a la llet).
- Regulen el ritme deposicional.
- Alleugen el restrenyiment.
- Alleugen la diarrea causada per determinats virus.
- Prevenen la diarrea causada per radiacions, com les del tractament amb radioteràpia.
- Redueixen la diarrea que es pot patir durant els tractaments amb antibiòtics.
- Milloren la resposta del sistema defensiu del cos.
- Redueixen els símptomes de les malalties inflamatòries intestinals.
- Alleugen la inflamació del tub digestiu.
4. Prebiòtics
Un prebiòtic és un ingredient no digerible de la dieta que estimula el creixement d’una o més espècies de bacteris benèfics (no patògens) residents en el còlon.
Els beneficis dels prebiòtics sobre el tub digestiu són:
- Augmenten el nombre de bacteris beneficiosos que poblen el còlon i en disminueixen els potencialment nocius.
- Incrementen l’absorció de minerals com el calci i el magnesi.
- Milloren el sistema defensiu de l’organisme (sistema immunitari).
- Ajuden a mantenir el budell en bon estat.
Fonts alimentàries: les cebes, els espàrrecs, els plàtans i les carxofes, entre d’altres.
5. Fibra
La fibra és una barreja de substàncies que es troba, principalment, en els aliments vegetals: verdures i fruites. S’elimina a través de les femtes sense haver patit gairebé modificacions. La podem classificar en fibra soluble (la trobem a les pastanagues, les pomes i el codonyat, entre d’altres) i insoluble (la trobem als cereals integrals i les verdures, entre d’altres).
La fibra, segons sigui soluble o insoluble, actuarà de forma diferent sobre l’intestí prim i el còlon.
- L ’efecte de la fibra soluble sobre l’intestí prim és:
o Retarda el ritme deposicional. Està indicada, per
exemple, en cas de diarrees.
- L ’efecte de la fibra soluble sobre el còlon és:
o
Regula el ritme de les deposicions. Està
indicada per a les persones que alternen episodis de restrenyiment amb episodis
de diarrea.
o
Ajuda a la supervivència dels bacteris
beneficiosos per al còlon i, per tant, al seu correcte funcionament.
o Indueix les cèl·lules del còlon (colonocits) a créixer
correctament, gràcies a la fermentació que produeixen els bacteris beneficiosos
per al còlon sobre la fibra soluble.
Fonts alimentàries: pastanagues, pomes, civada i codony, entre d’altres.
Fonts alimentàries: pastanagues, pomes, civada i codony, entre d’altres.
- L’efecte de la fibra insoluble sobre l’intestí prim és:
o Accelera el trànsit intestinal. Està indicada per a
les persones amb restrenyiment.
- L’efecte de la fibra insoluble sobre el còlon és:
o
Accelera el trànsit intestinal. Està
indicada per a aquelles persones amb restrenyiment.
o Produeix menys flatulències que la fibra soluble. Està
indicada per a aquelles persones que volen solucionar el seu restrenyiment i a
la vegada tenen un excés de gasos intestinals.
Fonts alimentàries: cereals integrals i verdures, entre d’altres.
Fonts alimentàries: cereals integrals i verdures, entre d’altres.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4101352
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada