Què és exactament el famós MMS?
Analitzem l’MMS, conegut al nostre país com a solució mineral mestra o simplement diòxid de clor, compost recomanat entre d’altres per la monja Teresa Forcades, que es prescriu en hospitals de l’Àfrica, Suïssa o el Japó. Es diu que ha curat milers de persones i a Espanya està prohibit. Actualment molts terapeutes el recepten com a complement a una dieta saludable, però sense fer-ho públic; no ho anuncien a les seves pàgines web o xarxes per por de represàlies. Etselquemenges fa una aproximació a l’MMS sense posicionar-se sobre la seva eficàcia.
Aparentment, l’MMS es prohibeix per interessos de la indústria farmacèutica ja que s’obté a partir del clor sòdic, no es pot patentar i amb una mica de coneixement es pot fer a casa.
Una mica d’història
El 1996, l’enginyer industrial Jim Humble va descobrir l’MMS per casualitat, durant una expedició per la selva de Guaiana. Ell i el seu equip van agafar malària i, en un intent de potabilitzar l’aigua, van fer servir clor sòdic diluït al 3,5%. Sorprenentment, no només tots es van curar en pocs dies sinó que el virus va desaparèixer completament de la sang. A partir d’aquesta experiència, Humble es va dedicar a investigar el compost. A causa de les pressions rebudes per promocionar l’MMS, va haver d’emigrar dels EUA cap a Mèxic, on va continuar la seva feina. Ha escrit un llibre titulat El milagroso suplemento mineral del siglo XXI, en dos volums i de difusió gratuïta a través d’Internet, en què explica detalladament el seu descobriment. Amb vuitanta anys, continua viatjant a l’Àfrica i Sud-amèrica, difonent l’MMS per eradicar la malària.
Amb més de deu anys d’experiències en l’ús de l’MMS, Humble assegura que pot servir per tractar sida, hepatitis A, B i C, malària, herpes, tuberculosi, la majoria de càncers, grip A, cremades, èczemes, herpes, picades d’insectes, depressions i… la llista continua. S’aplica en forma d’esprais, banys d’immersió, solucions de diferents concentracions o fins i tot en forma de gas, encara que la més difosa és beguda. Segons les seves dades, ell i el seu equip han curat a més de 200.000 persones de malària en països de l’Àfrica i Sud-amèrica. Hi ha estimacions que diuen que uns cinc milions de persones l’han provat a tot el món.
Com actua?
L’MMS consta de dos components abundants i barats: clorit sòdic (NaClO2), diluït en aigua a un 28%, i un àcid feble (àcid cítric, vinagre, llimona). En combinar-los, en proporcions molt petites (començant amb una gota de cada component), es forma un gas anomenat diòxid de clor (ClO2). Al cap de dues hores aproximadament, el diòxid de clor es converteix en aigua i sal. Abans que això passi, després d’1 o 3 minuts d’haver fer la barreja (depenent del distribuïdor del producte), s’hi afegeix aigua o suc de poma sense vitamina C (debilita l’efecte de l’MMS) i s’ingereix.
Segons el descobridor, aquest gas genera un potent efecte desinfectant interior que mata tots els patògens anaeròbics que puguin haver-hi al cos, i protegeix les cèl·lules i bacteris sans. Aquesta selecció la fa basant-se en la diferència del PH corporal: en un estat sa, el cos té un PH entre 7,35 i 7,5 (neutre); si ens posem malalts, baixa de 7, fet que facilita la reproducció de bacteris, paràsits i virus. El diòxid de clor destrueix els microorganismes patògens, i preserva les cèl·lules sanes i enforteix el sistema immunològic. Un cop dins de l’organisme, s’allibera a l’estómac i viatja a través de la sang per tot el cos a la recerca selectiva del terreny àcid per reaccionar: destrueix bacteris, desnaturalitza virus i oxida paràsits i fongs patògens. En ser neutralitzats, aquests microorganismes s’expulsen per la pell, ronyons o còlon. Un cop ha complert la missió, el diòxid de clor s’elimina en forma d’aigua i sal comuna, sense deixar rastres.
No té efectes secundaris, ja que la força oxidativa del diòxid de clor no malmet l’equilibri vital de l’organisme, tot i que si l’organisme està massa deteriorat o acidificat, o si s’acaba d’ingerir algun fàrmac, la ingesta del compost pot causar “estrès oxidatiu”, que es manifesta amb diarrees, vòmits o nàusees; malestars que passen al cap d’unes hores o rebaixant la dosi en les pròximes preses.
